
En l’era de la comunicació, molts cops la sobrecomunicació equival a soroll. Tot i això, les vies per estar en contacte amb el teu cercle proliferen. En el meu cas:
- Presencialment: el típic quedar per sopar, per prendre algo, per berenar, per nal cine… El problema és que com més amics tens i més dispersos geogràficament estan, més difícil és quedar sovint amb tothom.
- Per telèfon: sobre tot el mòbil i, en gran percentatge, per SMSs
- Xat i messenger: Me n’agrada l’eficàcia del poder xerrar en temps real amb algú altre mentres treballes, però cada cop em molesta més. Em distreu.
- Email: Pràctic per coordinar-te amb amics i intercanviar idees i muntar projectes quan no cal una resposta immediata. Cal saber-lo dosificar.
- Blog: Això sí que em mola! Em premet expressar idees i comentar la meva vida. És com un diari íntim, però obert a tothom. Es converteix en bidireccional quan els lectors deixen comentaris als meus posts. A més, actualment les meves subscripcions RSS a tot un reguitzell de blogs de temàtiques i persones diferents, són la meva principal font d’informació (fa un parell de mesos que no consulto els mitjans de comunicació de cap tipus [això seria un altre post]).
-Facebook: soroll, soroll, soroll! Diuen que crea addicció. No és el meu cas. La meva última incorporació, i bastant a contracor meu! T’apareixen amics com a bolets que ni coneixes de res, et comenten xorrades i tal, però separant el gra de la palla, és una altra manera de mantenir un contacte bastant dinàmic amb una sèrie de persones que sí que t’importen: veure’n fotos, deixar-los missatges… No està pensat per grans parrafades, sinó per comentaris breus, dinàmics i multimèdia.
Hi ha d’altres eines que ja ni m’interessen, com Twitter (per informar en temps real de què estàs fent en cada moment), etc.
Etiquetes: Blog, comunicació, contacte, facebook, messenger, soroll, telèfon, xat
07/10/2008 a les 12:12 |
Lo del facebook no m’agrada gens, jo crec que molt va de cotillejar a gent que ni te van ni te venen. A mi el blogg m’agrade molt!!! I la veritat és que si que s’adeprenen coses de les que escriuen els demés
20/10/2008 a les 10:04 |
[...] sol.licitar l’Ester divendres tot sopant. Es va quedar intrigada en llegir l’altre dia una altra entrada meva en què deia que ja no segueixo els mitjans de comunicació. Només m’informo pels [...]