Fred a l’estiu

O el canvi climàtic provoca estius cada cop més freds, o visc en una espècie de microclima poblesequenc. Al vespre, només que obri la finestra de l’habitació i el balcó, m’entra una corrent d’aire ben freda. Ve vent de Monjuïc, que suposo que amb els arbres i tal deu estar més fresquet i, la veritat és que m’he d’acabar tapant!

Alguns dies dormo amb tot obert i tapat amb un llençol i d’altres, quan ja he llegit una estona i ja toca apagar el llum, tanco el balcó, tanco la finestra i tanco la porta de l’habitació i tot i així segueixo tenint fresqueta! Es dorm de conya!!!!

Això en ple mes de juliol!!!

Ben bé que al barri hi ha de tot, fins i tot fresca a l’estiu!

———-

Això sí, la majoria de nits que dormo amb tot obert, m’he de ficar taps a les orelles perquè als veïns de sota els dóna per trucar al seu país, veure la tele i discutir-se a masses decibels (pero sho sha te diiihhe, que no vinieses todo bebido), a la una de la nit, i amb tot obert.

I, sigui com sigui, molts dies me n’he de posar igualment a les sis de la matinada perquè els putos ocells comencen a refilar. Veus, estar envoltat de natura té el seus avantatges (fresqueta a l’estiu) però també els seus inconvenients (bèsties pardes piuladores).

Etiquetes: dormir, estiu, fred, fresca, habitació, nit, ocells, Poble Sec, veïns