Pels que us pregunteu “però què hi fot l’Òscar a classe de japonès 3 hores seguides dissabte al matí? Se n’ha de tenir ganes!” aquest post us donarà resposta.
Dissabte passat, per exemple, vam:
1- Aprendre a comptar en japonès. No és tan fàcil, no et pensis! No n’hi ha prou amb saber-se els números: en català la majoria dels noms són comptables tot i que n’hi ha alguns d’incomptables (p. ex. no pots dir 2 aigües, perquè l’aigua és incomptable a no ser que et refereixis a “ampolles d’aigua”). En japonès tot és incomptable. Per tant, has d’aprendre com es mesura cada cosa. Exemples:
- En comptes de dir “2 bistecs”, hauràs de dir “dos peces de bistec”
- En comptes de dir “3 nens” hauràs de dir “tres persones de nen”
- En comptes de dir “l’Òscar té 2 conills” hauràs de ir “l’Òscar té 2 ‘wa’ [paraula per indicar ocells i conills] de conill”
- …i així. D’aquestes paraules se’n diu comptadors, i n’hi ha de bastant rebuscats: per comptar objectes plans, per comptar animals de granja, per comptar objectes cilíndrics, per comptar màquines grosses, per comptar cases, etc
2- Cantar la cançó de l’Arale en japonès.
És el capítol 1 de l’Arare en VO subtitulada en anglès. No l’havia vist mai i… quin fart de riure!
3- Celebrar l’aniversari del Jaime menjant rebosteria catalana, pastes japoneses i sake
Per ordre: a dalt, el Jaime, l’Atsushi (el sensei), el Hide i jo; a baix la Zlatka (la secre austríaca de nom croata de l’acadèmia) i la Tònia
Etiquetes: aniversari, Arale, Jaime, Japo
