Així com a la prota de Los Pájaros del Hitchcock els ocells l’aterroritzaven i l’atacaven, a mi no em deixen dormir. De fet el meu pis sembla més del medi rural, que d’una gran ciutat. Visc acompanyat de dues tortugues tortis, dos conills preciosos, amb els veïns volem posar un hort urbà al terrat (això sí que és ser ecologista da dabó) i ara, a més, tinc falciots niant al pati de llums de l’habitació.
L’any passat tambe m’hi vaig trobar. Són aus migratòries molt semblants a les orenetes (de fet, són orenetes amb la panxa negra en comptes de blanca) i cada primavera, deuen venir a instal.lar-se al meu edifici. Fan el niu entre els sortints dels balcons i les finestres i, des de fa una setmana-deu dies, a les 6.30 de la matinada comencen a piular.
Però ho fan súper eixordadorament, amb uns “hiiiijjjcccc!!!!! hiiijjjjjjhhhhgggcccc-graaaiiicccc!!!!!!!!” escandalosos que em solen despertar.
L’any passat els maleïa i odiava, però ara no. De fet, tenen la seva gràcia. Si només poguessin cantar l’arribada del nou dia un pelet més fluix….
La rutina sol ser: piulen; em tiro uns 10 minuts que els sento mig despert-mig adormit; em desperten, obro la finestra (a vegades s’espanten i deixen de cantar); la tanco i, si no han parat em torno a adormir, segons el dia, amb l’ajuda de taps.
La natura es complota (sí, “complotar-se: v.intr., fer un complot” 
) contra meu per posar-se en marxa tots plegats a les 6-6.30 i despertar-me. Els conills comencen a córrer per la gàbia i a beure aigua amb desesperació; els falciots canten… llàstima que l’Òscar, malgrat el reiki i el menjar sa, no es vulgui integrar en els cicles naturals. Mecàsum! I mira que ho vaig intentar, eh! Precisament per aquestes èpoques va ser quan l’any passat vaig intentar llevar-me cada dia a les 6…! I ho vaig aconseguir (durant dues setmanes! hehehe)
Però repeteixo: tenir falciots al pati de llums és un dels encants del pis, la finca i el barri. Suposo que, en tenir Montjuïc tan a prop, devem estar encara en un estat semisalvatge!
Etiquetes: conills, falciot, natura, ocell, soroll, tortugues
15/04/2008 a les 21:50
Així que aviat declararan reserva de la biosfera el barri del Poble Sec??
Diria que t’has emocionat una mica fent el tema! Ara, millor això que no pas que assassinis uns pobres falciots innocents…
15/04/2008 a les 21:51
Torno a ser jo. Quina gràcia el comentari aquest que fas sortir, no? Calma i bons aliments, sí senyor.
15/04/2008 a les 22:09
Pfff el tema és q o m’ho prenc amb filosofia, o surto amb una escopeta de balins a extingir tota l’espècie!!!
04/05/2008 a les 14:57
Hola!
Enmig de la meva desesperació he trobat aquest blog. Les orenetes no em deixen dormir. Piulen tota la nit i no hi ha manera. No se que ferr!! Havia pensat treure’ls, pero els condemno a mort.. ni idea què fer. Alguna suggerència?
04/05/2008 a les 22:35
Desde fa 3 anys es fiquen al calaix de la persiana de l’habitacio on domo. Aquest any es una parella. He llegit que criaran i no marxaran fins l’Agost. El problema son el seus xiscles sobre les 23:00 i molt forts a la sortida del sol. ¿Que puc fer?
Josep Mª
05/05/2008 a les 10:42
Sé el que sents Josep Maria, et passa el mateix que a mi. Els meus xisclen fins i tot a les 3 del matí. Aquesta tarda em compraré uns taps per les orelles i a veure què tal va.
Que vagi bé i sort!
05/05/2008 a les 12:48
Hola Laura i Josep Mª
En primer lloc, benvinguts al meu blog!!
Laura, eh que són animals súper escandalosos? Semblen molt macos, però a la nit fn la vida impossible! Jo l’únic que hi he pogut fer és intentar espantar-los i, si no em fan cas (que sol ser el més habitual), em poso taps a les orelles i a dormir…
Josep Mª: tu hi arribes al calaix de la persiana? Si hi arribes, per què no els prens el niu, tapes bé el forat pq no hi poguin tornar a entrar, i ja està?
Si això no és possible, l’única opció que se m’ocurreix és anar a la farmàcia a comprar taps per les orelles…
05/05/2008 a les 12:52
Ei Oscar,
Moltes gràcies per la resposta!
Com no tinc altra opció fare servir taps, a veure que tal!
El blog està molt bé, encantada d’haver anat a parar aquí.
Ens veiem!
15/07/2008 a les 14:47
[...] sigui com sigui, molts dies me n’he de posar igualment a les sis de la matinada perquè els putos ocells comencen a refilar. Veus, estar envoltat de natura té el seus avantatges (fresqueta a [...]