Per què hi ha Jordis que de cop i volta són Jorges? O Joses que, quan parlen en català, es diuen Josep?
Si et dius d’una manera, t’hi dius i jastà, aquí i a la Xina, no li veig el problema.
Jo em dic Òscar, parli amb qui parli, i mai no hi he tingut problemes!
Esclar que potser el tema no és tan de tenir problemes o no, sinó de “connectar”, crear empatia amb el teu interlocutor. El tema del “my name is Jordi, which in English is George, so you can call me George if you want”… O dels xinesos que es diuen en realitat Hu Xìn Mió però es fan dir Anna. Dius: cal? Potser sí per no sentir-se com a outsiders totals, o com el “factor exòtic”?
No ho sé noi, jo personalment trobo que el nom és una cosa molt personal. Què en penseu la resta?
10/04/2008 a les 19:19
Que jo també em dic Rosa aquí i a la Xina. Malgrat me mare quan em renyava em deia ROSSSSSSA MARÍÍÍÍA!
Oh, mira, ara que ho penso jo m’he canviat el nom, doncs els meus pares per a mi van escollir Rosa Maria, i ha estat a base de la meva insistència que em diuen Rosa.
Que cadascú es digui com vulgui! Pero que li respectin la tria.
Un petó!