Començo la tarda fent la compra al Consum…

Estar a la caixa d’un súper, sobretot quan portes quatre merdetes i el de davant teu tot un carretó ple, és tot un viatge antropològic.

Tenia la nevera literalment buida. I he anat al Consum del costat de casa (m’agrada més que el Condis perquè és més barat, hi ha molta menys gent i no tenen uns crosanets de xocolata de vici que no puc evitar comprar si vaig al Condis). M’he comprat

- Un pack de iogurs marca Consum bíffidus desnatats de pruna: em tornen boig. Són moooolt més bons que els Danone i de preu menys desorbitat (parlar de què ha pasast amb el preu dels iogurts donaria per un altre post)

- Un pack de tomaquets cherry que hi van la meitat vermells i la meitat grocs. Visca l’enginyeria genètica. Són un altre vici!!!! Tb em tornen boig

- Dues aranges

- Un brick de llet desnatada marca Not’hifixis

- Galetes maries daurades marca Consum (una tercera part del preu de les Marbú Doradas, digeu’m rata)

Quan he anat a caixa a pagar, m’he quedat garratibat. Davant meu hi havia una parella joveneta amb un carro enorme i ple de detot, menys de lo sa: pa bimbo blanc, natilles, copes Danone, galetes de 10.000 tipus diferents, gelats, preparats per fer pastissos, pizzes Tarradellas, precuinats a dojo: calamars a la romana, patates McCain (les del presidenciable nord-americà), bunyols de bacallà i croquetes. No us penseu, que sí que portaven verdures: pastanaga… ratllada i en conserva, no fos cas!

El senyor de darrerre meu devia ser divorciat/ separat/ vidu segur: d’uns 50 anys, venia acabat de sortir de la feina (amb corbata i jaqueta de pell inclosa) i la compra consistia, bàsicament, en peix fresc, amanida de bossa, una ampolla de vi blanc i una altra de Ballantine’s.

Lo fort del cas és que tots fem el mateix: igual que jo em mirava sorprès la compra dels altres, aquest home mirava sorprès la meva: quan m’ha vist posar sobre la cinta de la caixa el paquet de tomàquets cherry, ha aixecat lleugerament les celles; quan m’hi ha vist posar les maries, ha tornat a la normalitat. Però quan hi he posat el bífidus light de pruna, la sorpresa ha estat majúscula.

…i acabo la nit al Palau de la Música

És que avui estava previst que la Laura Rodríguez vingués a sopar a casa, però al migdia m’ha trucat per ajornar perquè li havien donat invitacions per anar al Palau de la Música a veure, en directe, el programa del Monegal.

Feia 200 programes i l’emetien des d’allà.

I al vespre, suposo que penedida d’haver-me plantat, m’ha trucat per dir-me que si la volia acompanyar. I hi hem nat.

No hi havia estat mai, al Palau, i és més que preciós! Quina passada, col.lega!  I suposo que més ara, que l’han restaurat integralment i tal!!

El Monegal divertit com sempre i amb l’Otero i el Rubianes de convidats. Divertit! Llàstima que estàvem al primer pis, el senyor de davant nostre no parava de moure’s (qui digui que som els joves, els qui no tenim educació, me’l carrego), i algunes bromes no se sentien.

Però ha estat genial!! I el Palau és preciós!!

Etiquetes: compra, Condis, Consum, Monegal, Palau de la Música, súper, Telemonegal