La Wikipèdia els defineix com “substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central, amb la conseqüència de canvis temporals en la percepció, ànim, estat de conciència i comportament”.
A mi el cafè m’afecta que t’hi cagues. Me’n prenc una tassa i ja salto i ballo i corro i no paro. Passo d’estar catatònic de son a una hiperactivitat tipus correcaminos.
Per què serà que m’afecta tant?
Quasi mai no en prenc. Avui me n’he begut perquè portava tota la setmana amb una son increïble i en cosa de 10 minuts n’he començat a notar el xute: més energia als braços, mans i dits, claredat mental, humor exhultant d’alegria, óptimisme i frenesí, etc.
És curiós que algunes substàncies m’afectin tant, com la cafeïna o l’alcohol, i en canvi d’altres no em fotin gens d’efecte, com el cannabis.
També és cert que si en comencés a prendre amb regularitat, de cafè, el cos se m’hi acostumaria i cada cop en necessitaria més i més per notar algun tipus d’efecte. És una droga com una altra, suposo.
Etiquetes: alcohol, cafè, cannabis, drogues, psicotròpics
12/03/2008 a les 18:20
Tens sort!
Jo abans era així, però ara, sense la meva dosi de cafeina intravenosa de bon de matí no sóc ningú… són els efectes col·laterals de tenir una Nespresso a la feina… i és que fa un café tan i tan bó!!!