Aquesta cançó és de les meves preferides. El primer cop que la vaig sentir se’m ja se’m va posar la pell de gallina. I encara avui ho aconsegueix.
La Marlene Dietrich és tot un personatge. A la tauleta de nit n’hi tinc una biografia i és apassionant!
Llegint-la, t’adones com la història no és recta, va fent ziga-zagues: Mentre que els anys vint i trenta van ser anys d’explosió i progrés cultural, científic, de llibertats, de moral (tant a Catalunya, com al boig Berlín dels cabarets), les guerres següents -amb les seves postguerres (i dictadures)- van fer que calgués tornar a esperar fins als hippies dels 60-70 per reprendre’n el fil amb l’alliberament sexual i el trencament definitiu amb la moral i societat “clàssiques”.
Sigui com sigui, la Marlene Dietrich, amb la seva sexualitat ambivalent, el seu profund individualisme i les seves ganes de ser ella mateixa per damunt de tot segueix sent un personatge d’allò més contemporani.
Etiquetes: guerra civil, guerra mundial, Lili Marlene, Marlene Dietrich
