L’Edumi

 

Ves per on, aquesta tarda jo estava a l’Fnac del Triangle, anant a preu fet amb la idea de comprar el que havia de comprar, tafanejar una mica per la secció de llibres en anglès, agafar algun llibre no previst, mirar-me la reedició en CD del Thriller del Michael Jackson, dubtar si sí- si no, per acabar no comprant-lo, pagar i fotre el camp depressa, quan de sobte noto q m’agafen per l’esquena i em diuen “què hi fots tu aquí?!”.

Em giro, i em trobo l’Edu. Primer me’l quedo mirant, com dos o tres segons sense acabar d’associar Eduard Miguel- L’Fnac/ BCN. I em diu, “quina cara que poses, és que hem vingut amb la Gemma a passar el dia a Barna i ara abans d’entornar-nos-en, volíem pasar per l’Fnac per comprar quatre coses”.

Un cop he reaccionat, m’he alegrat molt de veure’l, els he saludat i ens en hem nat al Buenas Migas a xerrar un rato.

Que tots els meus amics són estupendos no és cap novetat. Tinc la sensació que, de tan repetir-ho, perdre els pocs lectors que tinc farts d’avorriment. Però és que l’Edu és una bona persona.

És una persona neta, senzilla, afable i intel.ligent. Considero que és un molt bon amic meu, malgrat la distància i que ens veiem només 2-3 cops l’any.

És una persona forta, segura de si mateixa i amb un cor molt gran. A ell li agraeixo moltes coses, però la principal això, que sigui com és.

Curiosament, és molt ingenu i, a la vegada, amb grans dosis de realisme. Però sobretot, repeteixo, és net, clar i bona persona.

He estat de vacances amb ell dues vegades. La primera va ser el Nadal 2005-06: tots dos volíem fugir de la família i de nosaltres mateixos i ens en vam anar a Àmsterdam on, amb la missió principal de passar-nos-ho bé i col.locar-nos al màxim, vam gaudir de la ciutat. Vam anar en bicicleta, vam veure que els porros quasi no m’afectaven (amb mig porro ell veia portes que s’obrien al terra; amb tres jo tot just reia) i vam anar, la nit de nadal, completament sobris, a la millor sessió que he estat mai en una discoteca, amb dos DJs que punxaven una música tan bona q encara ara em fa venir esgarrifances només de pensar-hi.

Ah, i vam descobrir que en el fons Holanda és un país molt més estricte, on “tot està legalment permès, però és mortalment reprobable”.

La banda sonora de les vacances va ser genial. Encara la guardo amb molt d’afecte.

Les segones vacances van ser l’estiu següent ell, la Sebas i jo en cotxe pels Estats Units. Ell i jo hi vam estar 2 setmanes, però la Laura només va poder-s’hi estar una. Van ser unes vacances molt especials.

Amb tot això on vull arribar? Doncs no ho sé… que trobar-me l’Edumi avui m’ha fet molta il.lusió; que me l’aprecio moltíssim; que crec que és una gran persona; que m’he alegrat molt de saber que els va molt bé amb la Gemma i ha refet la seva vida; que estigui on estigui, és un dels meus millors amics.

A mesura que passa el temps t’adones que vas teixint una xarxa, un tapís molt tupit de relacions amb gent que t’estimes. Una vegada m’ho va dir el Tim, parlant d’un amic seu anglès però mirant-me als ulls: “A real friend you know –no matter where they are, even if you don’t see each other in years– you know the moment you meet again, it’s like it was yesterday.”

I com més passa el temps, més m’adono que té tota la raó del món.

Nota: aquest post el vull fer maco i posar-hi fotos, però les he de buscar i ara l’únic que vull és anar-me’n al llit. Demà ja l’editaré i les hi afegiré.

Etiquetes: amic, Edu, Eduard, Edumi, Fnac, Buenas Migas, Tim, amistat