La Laura tenia tota la raó.
Primer he de confiar plenament en mi mateix.
Òscar,
ja no ets un bebè a qui han d’estimar.
Ets una persona forta, dreta, amb energia
ets la millor persona que coneixes.
Surt de la cuïrassa
trenca el capoll
esmicola la closca
fora pors, fora sentir-te petit i esquifit
fora fora fora fora!
Tu ets la llum
tu ets la plenitud
Tingues confiança en tu mateix!
Confia, Confia, Confia, C0nfia!!!
Les idees, els projectes, els jo-vulls
s’han de regar amb amor
i amb confiança.
Òscar,
jo confio en tu
i sé que confiaràs.
21/02/2008 a les 22:21 |
discrepo d’una cosa: per molt que no siguis un infant, t’han d’estimar igualment! de fet, t’estimen igualment (jo i molts altres). Un petó!
21/02/2008 a les 23:12 |
Gràcies!