Anàlisi morfosintàctica

El dissabte m’ho vaig passar pipa a japonès.

 

De les coses que vaig aprendre a l’institut, l’anàlisi morfosintàctic, juntament amb les equacions, és de les que recordo que m’ho passava millor fent. Em divertia. Sempre he pensat que tinc facilitat per les estructures.

I resulta que dissbate, com qui no vol la cosa, vam aprendre totes les conjugacions verbals de tots els verbs japonesos i per a tots els temps, i les frases compostes. Patapam! En 3 hores, tu!!

A veure, el tema té trucu: en japonès només hi ha dos verbs irregulars; els verbs no es conjuguen segons la 1a, 2a, 3a, persona etc. Només hi ha dues formes verbals que indiquin temporalitat: una que és el passat (qualsevol pretèrit, perfet, imperfet, indefint, etc), i una que és el “no-passat” (pot indicar tant present com futur, segons el context).

Després hi ha d’altres formes verbals: condicional, per indicar intenció (”vull fer”), gerundi, forma passiva, etc. En general és molt fàcil, perquè agafes l’arrel del verb i, segons la terminació que l’hi col.loquis, serà una forma o una altra. Tot híper fàcil i regular.

I esclar, al fer les formes verbals, vam fer també l’oració composta, perquè en japonès no hi ha pronoms relatius. Sembla ser que en les llengües orientals no existeixen, són propis de les llengües indoeuropees. Aleshores, com formes frases? Veiem-ho:

Oració simple catalana: (Subj) + V + Complements

Oració simple japonesa: (Subj) + Complements + V

(El verb no es conjuga per indicar persona i pots eliminar el subjecte, per la qual cosa hi ha molta més dependència del context per saber el significat)

En l’oració composta catalana, l’oració subordinada va al darrerre de la part de l’oració que complementa. En japonès es faria al revés, es col.locaria la frase subordinada davant del que és complementat. Però com que no hi ha pronoms relatius, es col.loca el verb en una forma especial d’infinitiu o de gerundi:

- (Cat) El nen que riu és simpàtic –> (Jap) Rient nen simpàtic ser

- (Cat) El nen que riu vindrà quan tu vulguis –> (Jap) (Quan) tu voler rient nen venir

Que dius ’sí, sembla més fàcil, perquè sembla parlar com els indis’, però mentalment et fa anar de corcoll, perquè et canvia completament les estructures mentals. Has d’aprendre a pensar diferent.

Perxò em flipa que el profe que tenim, que porta a BCN només des de l’agost, parli un castellà més que decent i comenci a entedre i parlar el català. De fet, el paio hal.lucinava, pq ara començarà un curs de català al Centre de Normalització Lingüística i anava repetint “gratis, el curso es gratis, todo gratis!”

Pro el tio ens fot canya, el cabró: en acabada la classe, i amb el cap com un bombo, va i ens diu: “Bueno, això us ho heu d’aprendre tot, eh. Sabent com formar les frases i com conjugar els verbs ja podeu dir moltes coses! Ara només us falta el vocabulari. Així que a partir de la setmana que ve ja només us parlaré en japonès.”

Però amb el cap com un bombo o no, jo estava emocionadíssim.

Etiquetes: anàlisi morfosintàctic, equacions, frases, gramàtica, Japo, japonès, oracions, verbs