Ahir vaig fer el curs del tercer nivell de Reiki. Va ser espatarrant. Va superar totes les meves expectatives, i això que eren força altes!
Com sempre, el curs ens el va fer la Griselda. Érem tres persones. Jo, i dues noies. Es veu que havíem de ser cinc però hi van haver 2 baixes d’última hora. Vam començar el curs a les 10 i van acabar súper tard, a les 21.30, amb una pausa d’hora i mitja que vam estar dinant tots plegats i uns altres 20 minutets per berenar.
Vam començar la Griselda explicant-nos el temari i després vam fer una meditació per entrar en matèria. En aquesta primera meditació ja vaig tenir la meva primera ’súper experiència’ del dia: vaig entrar en contacte amb el meu guia. Vaig veure una persona de blanc que venia cap a mi i jo, mig decebut li deia
- Així que només tinc un guia?- Jo em pensava que en tindria dos.
- No, podem ser molts més. -I en aquell moment m’apareixien de sobte 10 o 20 guies més, iguals que ell- Però un o molts és el mateix. Tots som jo. I, de fet, jo sóc tu. -I al dir-me això el tio (perquè tot i que era una entitat de color blanc era un tio) es ficava dintre meu.
El que em mostrava, no sé si parlant-me o només visualitzant-ho/ sentint-ho, és que si jo sóc Déu, i Déu és infinit i tot i tots som Déu, el meu guia també és Déu. I que, per tant, el meu guia és jo. Ell és una part de mi. Que, epr tant, no em cal buscar un guia que em guiï, només em cal confiar en mi mateix.
Al final, em feia un símbol al front, un a les palmes de les mans, juntàvem les mans (i em passava escalfor i enegia) i es ficava dintre meu.
Jo sabia que ell era jo, però que quan volgués, el podria veure com una entitat separada de mi.
Així doncs, la primera meditació del dia ja va tenir resultats increïbles. Jo tenia ganes de trobar-me amb els meus guies, ja m’havien dit que el nivell III era quan podia començar a passar. Però a la vegada no hi tenia gaire confiança. Pensava, “però bueno Òscar, segur que a tu no se t’apareixen!”. A més el que vaig veure té per a mi tot el sentit del món.
Total, que després d’aquesta primera meditació de resultats increïbles, vam passar a parlar d’un dels símbols que aprendríem, el Dai Ko Myo. És un símbol súper potent, molt més que els que aprens a nivell II.
La Griselda ens va explicar que, a banda d’aquest símbol, també n’aprendríem d’altres que no se solen ensenyar a nivell III sinó a nivell IV (mestratge): el Raku, l’Om i l’Antahkarana, bàsicament.
Un cop ens va haver explicat perquè servia el Day Ko Myo, vam passar a fer una meditació per “ficar-nos-el” dins nostre. I aquí vaig tornar a tenir una altra ’súper experiència’. A part de veure lo típic, com el símbol es ficava dins meu, etc, vaig tenir una sessió improvisada de reiki a distància amb ma besàvia, en què entre d’altres coses vaig fer servir el Day Ko Myo. Sense entrar en detalls, només diré que ella fa temps que té ganes de morir i la vaig ajudar.
Seguidament, vam passar a fer el mateix amb l’Antahkarana, que és un símbol no tant per fer-hi reiki, sinó per meditar. Una altra vegada, al fer la meditació per introduir-me el símbl dins meu, vaig tenir una altra experiència mística (si se’n pot dir així). Veia el meu guia amb el símbol a les mans i que em deia “té, això és per tu”. Primer em feia por, però quan l’agafava, començava a donar voltes com si em centrifuguessin, i el símbol em portava cap el futur. Veia diferents escenes de la meva vida futura i entenia algunes coses de la meva vida, de què era el que jo volia fer (havia vingut a fer), etc.
També dialogava amb el guia que em donava consells perquè pogués seguir el meu camí. Tot plegat, molt maco, molt maco!
Després de dinar ja vam passar a parlar dels xacres transpersonals, de com meditar amb reiki en aquest nivell, de la “graella reiki” i d’altres coses. I després ja vam passar a fer la iniciació, en què la Griselda ens prepara per poder fer servir tot lo après en aquest nivell.
Després d’una altra meditació en què enviàvem energia reiki a d’altres persones, vam fer les pràctiques. I, altra vegada, va ser flipant. Dels tres que érem, va sortir un tema de salut meu i un tema sentimental d’una de les noies. No hi entraré, però va ser molt poderós. Realment t’adones de la força de l’energia reiki i de la capacitat que et dóna per curar, ajudar i fer el bé.
Ja per acaabr, vam enviar energia al planeta terra i a tothom i ja vam estar. Vaig arribar a casa rebentat. A les 22.30 em ficava al llit sense ni sopar.
Va ser un dia molt molt especial i que va valdre molt la pena. Ara he de abans que res assimilar-ho tot, llegir-me tot el manual que ens va donar, ja que moltes coses hi estan explicaddes en molt detall, i començar a practicar.
Ara em caldran voluntaris amb qui practicar! 
Etiquetes: reiki, Griselda, Dai Ko Myo, confiar, confiança, antahkarana
